Ja des de ben petit, quan a l'hospital digueren que tenies el cor més gran del que és habitual, mai has deixat de demostrar-ho. És tant l'Amor que has escampat per tot arreu que, de la mateixa manera, ens agradaria creure que també el nostre has rebut, per tal que ara tot aquest afecte acompanyi la teva ànima en el camí de tornada.
Per trobar una bona definició d'allò que significa "acció", hauria d'aparèixer en el diccionari la teva foto al costat d'aquesta paraula, perquè fa trenta-vuit anys que vas arribar a aquesta bogeria d'escola que anomenem Món i, des de llavors, no has parat quiet ni un sol instant. Tot i així, sembla que, el teu cos tenia un límit i ara ja saps quin és.
Amb el convenciment que el temps no existeix, i amb el millor dels nostres somriures, et diem: Fins aviat!! Sense formalismes i sense data que assenyalar en el calendari, per així poder oblidar aquest dia i mantenir-te sempre present en els nostres cors tal com ets... O tal i com cadascun et veiem als nostres ulls.
Volem agrair-te, un cop més, tant i tan de bo com ens has donat a tots, fins i tot els mals de cap que has provocat per allà on has passat, perquè el cert és que a ningú, que hagi tingut la gran sort de poder-te conèixer, has deixat indiferent. La major part de tots ells, a més a més, t'estimem i així ho seguirem fent, perquè la teva presència perdurarà per sempre més en la nostra memòria.
T'estimo Nen,
Margarida
