Poques coses quedaven ja que cridessin la seva atenció, per allò de: “Hi ha quelcom més trist que no poder aconseguir les teves metes a la vida i és... Haver-les aconseguit totes”. Sentia que la seva vida no tenia gaire sentit perquè aquesta era sempre totalment previsible. Sentia que ningú no el necessitava, encara que s’alegressin de veure’l. Sentia que podia seguir acumulant coses, però que en realitat no posseïa res. Sentia un immens buit...
Era mitjanit quan sortí al carrer pensant que tot era foscor i soledat. Un captaire se li acostà i, amb un somriure als llavis, li digué: 'Preciosa nit d’estrelles ¿No li sembla?'... Va continuar passejant i una estona després, mentre pensava en la immensitat del silenci, la seva introspecció es va veure interrompuda per l’alegre cant d’uns ocellets que anunciaven el matí...
Va detenir el seu caminar. Es va dedicar a contemplar sense més, a provar de sentir, simplement a ésser... Just en aquell moment, una immensa llum va il·luminar tota la ciutat. Acabava de néixer un nou dia, ple de tantes oportunitats com colors reflectia la llum del sol. I va ser llavors quan va poder sentir la plenitud i la felicitat que li proporcionava el sentir-se part de tot allò.
Era mitjanit quan sortí al carrer pensant que tot era foscor i soledat. Un captaire se li acostà i, amb un somriure als llavis, li digué: 'Preciosa nit d’estrelles ¿No li sembla?'... Va continuar passejant i una estona després, mentre pensava en la immensitat del silenci, la seva introspecció es va veure interrompuda per l’alegre cant d’uns ocellets que anunciaven el matí...
Va detenir el seu caminar. Es va dedicar a contemplar sense més, a provar de sentir, simplement a ésser... Just en aquell moment, una immensa llum va il·luminar tota la ciutat. Acabava de néixer un nou dia, ple de tantes oportunitats com colors reflectia la llum del sol. I va ser llavors quan va poder sentir la plenitud i la felicitat que li proporcionava el sentir-se part de tot allò.
2 comentaris:
“Hi ha quelcom més trist que no poder aconseguir les teves metes a la vida i és... Haver-les aconseguit totes”
No hi ha com ser una xic utòpic en aquests casos: així arribar a la fita resulta complicat, encara que cada dia hi avancis i t'hi acostis.
Jo tinc una dita de capçalera que fa així: encara no som allà on anem.
Precisament, perquè sempre tenim nous reptes que ens ajuden a progressar i millorar.
I ara que és temps de revetlles: tan de bo tot no sigui només foc d'encenalls.
És una sort que encara no haguem arribat allà on anem i un autèntic regal el poder anar acostant-nos al nostre ritme, assaborint el paisatge i gaudint de tant com la vida ens regala cada dia. És clar que, ni tots, ni sempre fem servir els vidres més adients per mirar el camí que tenim al davant ;-)
Les revetlles ja han passat i les flames del foc han purificat tant com han cremat, però la seva durada ha estat tan curta com petits eren els encenalls cremats. La bona fusta no cal cremar-la, ans al contrari, millor polir-la, enllustrar-la i cuidar-la per tal que no acabi en el foc de l'oblit...
Publica un comentari a l'entrada